Què fem amb un o una jove al qual la societat demana que es formi pel seu futur… però mira endavant i veu un futur buit de contingut? Com li expliquem que el demà parla d’un futur que avui no existeix? Com li diem que en molts casos s’està formant en continguts que demà estaran obsolets? Com entendre que s’obre camí cap a unes professions que demà seran unes altres? Què fem, en definitiva, quan el futur no se sent com una opció? Quan l’aquí i ara és l’única porta oberta, i no es veu futur més enllà?
Com diuen des de l’European Anti Poverty Network, Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social (AEPN): “No hi ha societat que pugui albirar el seu futur amb claredat, mentre el present de la seva joventut resulti tan crític. I no hi ha polítiques que resultin efectives, mentre no comptem amb la veu propositiva i la participació activa de la nostra joventut, especialment de la que parteix amb majors desavantatges i experimenta en primera persona els rigors de la pobresa, l’exclusió, la discriminació i la invisibilitat”.
Llegeix l’article complet aquí.
Maite Fortuny
Llicenciada en Psicologia del Treball i les Organitzacions per la Universitat de Barcelona (UB), Màster en Teràpia Familiar Sistèmica i Postgrau en Mediació Familiar. Després de 25 anys d’experiència en diferents àmbits de la inserció sociolaboral, continuen fent-me somriure els processos de canvi i la gestió del talent. Actualment, directora de l’Àrea de Joves i de l’Àrea de Millora Ocupacional de la Fundació Intermedia.
