Encara tenim present la crisi econòmica del 2008 i el seu cost social quan ens trobem a les portes d’una de nova. Tornant a enfrontar-nos a la pèrdua de feina i a l’angoixa per la incertesa del futur. Amb un clar afegit vinculat a les conseqüències psicològiques que aquesta pandèmia ha generat en les persones, entre les quals pors, inseguretats, bloquejos…

No pot deixar de sorprendre’ns com en aquesta situació, el Ministeri de Treball i Economia Social anuncia una retallada del 55% del pressupost per a polítiques actives d’ocupació. La crisi sanitària no és responsabilitat de ningú, però les respostes que hi donem, sí. I sembla que som capaços de fer el que calgui per reactivar l’economia, però no per erradicar la pobresa.

Llegeix l’article complet aquí.

 


Directora General de Fundació Intermedia. Membre de la Junta Directiva i de la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS en representació de la Fundació Intermedia. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació i Pedagogia Terapèutica per la Universitat de Barcelona. Postgrau en Inserció laboral per la Universitat Pompeu Fabra i en Ciutadania i Immigració per la Universitat de Girona.

Director d’Insercoop, membre del Grup de Recerca en Educació Social (GRES), professor col·laborador de la UOC i de la URL. Ha publicat La construcció de itinerarios de inserción laboral (2007); Trabajo y vinculo social (2012) i Desafíos en un mercado laboral en transformación (2017).