A hores d’ara de l’any 2022 comencen els dies solejats, amb un tret especial: el luxe de veure rostres sencers sense mascaretes. Els nostres cervells ja no han d’emplenar espais buits per imaginar una expressió facial completa. Descansa, cervell, que ja veiem tot el rostre.
Durant aquests dos anys i alguns mesos més de pandèmia, hem realitzat un exercici d’enfocament i atenció mai fet anteriorment. Ens hem vist amb la necessitat d’interpretar els ulls dels/de les altres. Per consegüent, hem donat valor a la mirada. Hem après a llegir ulls riallers, ulls que mostraven interrogants, ulls que desprenien neguit, por, satisfacció, alegria i tot un ventall divers en qüestions comunicatives.
Llegeix l’article complet aquí.
Tània Sánchez Anglada
Durant 15 anys, dedicada a la formació en competències en el sector empresarial i universitari. Des de 2017, desenvolupa a Fundació Intermedia funcions com a tècnica d’orientació, més endavant com a coordinadora i actualment com a responsable de l’àmbit de vulnerabilitat.
