La Noemí Fernández té 39 anys i va arribar al Programa Eskala que Fundació Intermedia desenvolupa a Sant Boi de Llobregat l’any 2017. Avui conversem amb ella per conèixer com ha estat el seu pas pel programa i per Fundació Intermedia.

-Com vas conèixer el programa Eskala de la Fundació Intermedia? 

Vaig buscar serveis a Sant Boi que em poguessin ajudar, vaig trobar el programa Eskala i em vaig apuntar amb l’objectiu de trobar una nova feina en la qual  em sentís feliç, realitzada i estigués a gust. Vaig arribar al programa amb la idea de trobar una nova feina com administrativa, ja que era el camp en què tenia experiència, però en el fons no era el que jo realment sentia i necessitava que algú em digués: “no vas bé”. També, després de 16 anys treballant, necessitava el suport que oferia el programa per tal de saber on buscar feina, com fer el meu currículum i com preparar-me per a superar amb èxit una entrevista de feina.

-Quin suport has rebut del programa Eskala? Què te n’emportes? Què n’has tret de positiu?

He sentit molt de suport per part de la tècnica que em va atendre. Recordo que em va asseure, em va preguntar pels meus interessos laborals i em va encaminar cap a nous sectors i a no encasellar-me només en el que ja havia fet.  Em va oferir l’orientació laboral que necessitava.

També el que em va sobtar molt del programa van ser les sessions grupals, en aquell moment no tenia feina i el fet de participar en el programa em va aportar tenir una petita rutina que em motivava a llevar-me, tornar-me a arreglar, etc; participar en aquestes sessions grupals em va ajudar a perdre la vergonya a parlar en públic, a guanyar confiança en mi mateixa en l’àmbit personal i laboral i a sentir-me molt més segura.

-Què et va aportar participar en les sessions grupals?

Em va obrir els ulls, la ment, el cor, digues-ho com vulguis. Gràcies a les sessions en grup em vaig adonar que estic feta per ajudar i vaig començar a tenir inquietud amb el col·lectiu jove.  Recordo que parlava amb l’Estefania (la participant més jove d’aquell grup) i li oferia el meu punt de vista i  experiència, en aquell moment vaig adonar-me que em sentia bé fent de mentora. Potser si només hagués fet sessions individuals, no ho hauria descobert mai.

-Quines decisions vas prendre en finalitzar el programa?

La meva idea era reprendre els estudis al setembre. Recordo que des del Programa Eskala em van aconseguir una feina d’estiu com a administrativa a una multinacional de Sant Boi i a la vegada m’havien trucat d’una entitat social per una altra feina. Vaig acudir a la tècnica que em va atendre per preguntar-li “què faig?”, perquè sabia que si acceptava la feina de l’entitat, em quedaria en aquell lloc de feina, m’acomodaria i no tornaria a estudiar. Així que vaig anar a treballar a la multinacional, que era una oferta a la qual abans de l’Eskala no m’hagués atrevit mai a presentar-me perquè creia que no donava el perfil.

El contracte era fins a final d’agost i podia continuar amb el meu pla de marxar de vacances i començar el curs escolar. La meva sorpresa va ser que em van voler ampliar el contracte. Aquesta va ser una de les decisions més difícils que he pres mai: tenia un bon sou, bones condicions i bon ambient de treball, el meu entorn em deia que estava boja per no voler continuar… però no vaig seguir el camí fàcil, em vaig escoltar a mi mateixa, em vaig dir “això no és el que vull fer, m’estic enganyant i d’aquí a un temps em tornaré a trobar com en un principi”.  Em vaig apuntar al GES2 i vaig trobar una feina de 20 hores setmanals en l’àmbit de la salut mental a l’Ajuntament de Sant Boi.

-Quina és la teva situació actual? Com és la teva feina ara?

El 19 de maig de 2021 vaig entregar el projecte final de Tècnic d’Integració Social. Una setmana abans d’acabar el curs vaig enviar 3 currículums i em van trucar dels tres llocs on havia enviat la meva candidatura. Quan estava a la cerimònia d’entrega del títol m’estava vibrant el mòbil i qui em trucava era una de les entitats a qui havia fet arribar el currículum. M’oferien feina per començar el mes següent en un casal d’infants i joves derivats de serveis socials de Viladecans. Va ser curiós, perquè tot el que havia pensat que volia que em passés (fer un parell de setmanes de vacances, treballar a l’estiu a mitja jornada amb col·lectiu d’infància), a poc a poc anava arribant.

Vaig finalitzar contracte al final de l’estiu, necessitava vacances amb la meva parella, que ha estat un gran suport durant tot aquest temps en què compaginar feina, estudis i pis ha estat molt dur. El segon dia de vacances em van trucar per fer una entrevista de feina, així que vaig tornar abans de les vacances, vaig fer l’entrevista i vaig començar a treballar. I malgrat que és una feina més administrativa del que m’agradaria, es tracta d’una escola de segones oportunitats, on faig la primera atenció als i les joves que arriben. Aquest aspecte m’agrada molt, ja que puc aportar als i les joves que atenc la llum que em van aportar a mi en el programa Eskala. Jo d’alguna manera també vaig tenir una escola de segona oportunitat en l’Eskala.

Ha estat una etapa dura, estudiava i treballava alhora, els dies es feien interminables i m’havia de privar de fer moltes coses. Però ara tinc una professió, una feina que m’agrada i que m’il·lusiona, he trobat el col·lectiu amb què connecto i em sento feliç treballant. He trobat la meva vocació, ajudar és el que m’omple.

El Programa Eskala és un projecte subvencionat per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat