Practica virtualment el muntatge d’un ordinador

T’aconsello primer mirar el següent vídeo per aprendre a utilitzar aquest programa online.


Hi ha diverses pàgines web  on podràs practicar online amb  Cisco IT Essentials Virtual Desktop PC,  prem AQUI per començar.

A continuació podem veure uns vídeos on explicaran com muntar un ordinador des de zero.



Carcasa i font d'alimentació

Carcasa i font d'alimentació

La carcassa és el lloc que alberga les peces internes que té l’ordinador. Dins, inclou la font d’alimentació normalment de 300W (però les hi ha de potència superior, de 350W o 400W), que proporciona dues tensions diferents, una per a mantenir els components electrònics (5V), i altra per als mecànics (12V).

La carcassa inclou a més un petit altaveu; en la part davantera de la carcassa se situen els testimonis d’encès i lectura del disc dur, i els buits per a les unitats de CD-ROM o altres dispositius d’emmagatzematge (gravadores de CD, DVD, ZIP, etc). En la part del darrere de la carcassa es localitzen les connexions del cable d’alimentació, els buits per als ports, teclat, ratolí i USB, així com una sèrie de ranures tapades amb làmines metàl·liques per als ports de les targetes.

Quant mes gran sigui la carcassa (fig.3), major és el nombre de dispositius que pot albergar. Un detall important en les carcasses actuals és assegurar-se que disposen de connectors USB i d’àudio frontals que faciliten l’ús esporàdic d’altres dispositius (joystich, càmera de fotos o vídeo digital, auriculars, etc).

El Microprocessador o CPU

El Microprocessador o CPU

És l’autèntic cervell de l’ordinador, consisteix en una sèrie de circuits integrats d’un altíssim grau d’integració, que conté la Unitat Aritmètic Lògica (ALU) i la Unitat de Control (CU). Del microprocessador depèn en gran mesura la velocitat del PC, encara que no de manera exclusiva, per això és important que la resta de components es triïn d’acord amb les prestacions del microprocessador. La velocitat del processador es mesura en Mhz o Ghz, i el seu valor normalment apareix indicat en el nom, precedit per la designació del model (ej: Intel Pentium IV 2.8, indica que és un processador Pentium de tipus 4 que funciona a 2.8 Ghz).

Avui dia existeixen dos fabricants principals de microprocessadors que són Intel i AMD, les dues marques ofereixen unes prestacions similars. Algunes de les denominacions amb les quals es comercialitzen els microprocessadors són:



%image_alt%   core

Intel: Pentium IV, Celeron, Intel Core Duo, IV i Bridge. AMD: K7 Athlon MP, Athlon XP, Athlon 64, Duron, Turion, etc

Placa Base o Mare

Placa Base o Mare

És l’element principal de l’ordinador. Està constituïda per un suport replet de circuits impresos, i poden distingir-se els següents components bàsics:

  • Un grup de connexions anomenades DIP. Segons estiguin obertes o tancades configuraran d’un o altra manera les característiques de certs components del PC que no són possibles establir en el Setup del BIOS. Els ponts que s’utilitzen per a tancar els DIP es denominen Jumpers. En les plaques modernes no és necessari configurar els DIP, ja que vénen de fàbrica. A continuació podem veure una mes antiga i una segona més actual amb ports USB 3.0, memòries DDR3 i cable SATA.
  • Connectors per al teclat i ratolí.
  • Bancs per a la connexió de mòduls de memòria RAM.
  • El BIOS, que conté els programes de control intern de l’ordinador, en una memòria no volàtil (ROM).
  • Memòria caché d’accés ràpid, que agilita les transferències de dades entre el Microprocessador i la memòria principal.
  • Sòcol per a la connexió del microprocessador. Els dos sòcols que s’utilitzen actualment són ambdós de tipus ZIF, i permeten la connexió de microprocessadors Intel com AMD.
  • Ranures o Slots d’expansió, a les quals es connectaran les targetes.
  • El xipset és un conjunt de circuits integrats dissenyats específicament per a una certa classe de microprocessador, i que optimitza el seu funcionament. El Chipset és el factor que defineix el nivell tecnològic d’una placa base.
  • Microxips, són distints components electrònics que compleixen distintes funcions, com la regulació de freqüència de rellotge de la placa o el control del dispositius.



placabase

  • Controladora de discos i ports. Integra tant els busos com els connectors de dispositius tals com el disc dur i la resta d’unitats d’emmagatzematge, els ports USB, sèrie tradicional i paral·lel. Un bus de comunicacions no és mes que un conjunt de cables que serveix per a transmetre informació d’un dispositiu a un altre. Trobem distints tipus de busos:
  • Bus local PCI, de 32 i 64 bits. És l’estàndard de les plaques actuals i arriba a velocitats mitges en la transmissió de dades.
  • SCSI. Dissenyat per a la connexió de discos durs; no és habitual en ordinadors domèstics i si en servidors de xarxa.
  • AGP. S’empra per a connectar targetes gràfiques. Permet emprar directament la memòria principal de l’ordinador per a emmagatzemar la informació gràfica, el que augmenta la velocitat de la targeta gràfica.
  • USB. És un dels nouvinguts i s’ha convertit en un estàndard, permet connectar qualsevol dispositiu sèrie o paral·lel, permet grans velocitats de transmissió, i en molts casos, serveix com alimentació per al dispositiu.
  • IEEE 1394 o FireWire, és similar al USB encara que les seves prestacions són majors.L’únic estàndard actual de placa és el tipus ATX. A l’hora d’adquirir la placa és interessant comprar una que ens permeti el major nombre de combinacions a l’hora d’instal·lar dispositius, també cal tenir en compte el nombre de bancs de memòria principal que disposen.

La majoria del programari multimèdia i Windows XP funcionen de forma òptima per sobre dels 256 MB de memòria principal (RAM).


Podem trobar diversos tipus de dimms de memòria principal (RAM).


El de 168 contactes (no recomanable per que treballa a una freqüència de tan sol 133MHz),  DDR (de fins a 333MHz) o els rimm (de 800MHz).



    • La memòria caché, que pot ser de 2 tipus: la de primer nivell o L1, que és la qual està integrada en el propi xip del microprocessador, la de segon nivell L2 o SRAM.La memòria ROM, on s’emmagatzemen les taules de codis i els programes de control, com el BIOS. Aquesta memòria no és volàtil.


ram

Unitats de disc Dur (HDD)

Unitats de disc Dur (HDD)

Són discos rígids que serveixen per a emmagatzemar una quantitat massiva d’informació, amb la característica de ser regravable. Actualment trobem dos tipus fonamentals de discos durs:

    • Discos IDE. Són els quals posseeixen la major part dels usuaris.
    • Discos SCSI. Normalment aquest tipus de discos s’empren en plataformes UNIX o en els equips de Apple.

Els discos actuals funcionen a una velocitat de 7200 rpm (revolucions per minut) i amb unes taxes de transferència que arriben als 100MB per segon segons l’estàndar ATA100. Les capacitats van des dels 40 GB dels ordinadors portàtils fins el 300 GB i fins i tot més dels ordinadors personals de sobretaula.

La velocitat de les connexions USB tipus 2.0 que incorporen la majoria d’ordinadors actuals ha afavorit que les unitats de disc dur externes de gran capacitat tinguin cada vegada més presència al mercat, constituint una forma ràpida de poder transportar enormes quantitats d’informació d’un ordinador a l’altre.

 

Unitats de disc flexible (FDD – Disqueteres)

Unitats de disc flexible (FDD – Disqueteres) 

Són dispositius intercanviables d’emmagatzematge en suport magnètic que poden regravar-se, es denomina Floppy Disk (disc de” 3 ½). La seva capacitat d’emmagatzematge és de 1,44 MB. Aquest dispositiu està en vies d’extinció a causa del ús de CD, DVD regravables i l’aparició de memòries flash, que superen amb diferència la capacitat d’emmagatzematge del Floppy Disk.


disqueteras 35dvd        tarjetasmemoriesflash

Unitats òptiques (CD-ROM, DVD)

Unitats òptiques (CD-ROM, DVD)

  • Gravadora de CD:  poden llegir discos i a més escriure en discos compactes una o diverses vegades, depenent del tipus de disc que s’empri.
    • CD-R: solament permet un sol enregistrament, encara que si no es tanca la sessió és possible completar-lo en posteriors sessions.
    • CD-RW: permet enregistraments múltiples, permet gravar i esborrar.
  • Unitat de DVD: igual que les unitats de CD-ROM, està basada en la tecnologia òptica en CD i és compatible amb els CD-ROM (els llegeix). Els discos són de la mateixa grandària, però aquestes unitats tenen major capacitat i són capaces de reproduir vídeo amb qualitat digital.
  • Gravadora de DVD: és equivalent a la gravadora de CD, només que en aquest cas el que grava són DVD (també permet gravar CD). Existeixen diferents models de DVD gravador encara que tots utilitzen discos de 4.7GB.
    • DVD-R: Permet un únic enregistrament per disc. Poden reproduir-se en gairebé totes les unitats lectores.
    • DVD-RAM: és el primer DVD regravable, la seva limitació principal és la incompatibilitat amb les unitats lectores de DVD, tant en PC com vídeo.
    • DVD-RW: soluciona els problemes d’incompatibilitat del DVD-RAM, es poden utilitzar en lectores de PC i domèstiques
    • DVD+RW: és equivalent al DVD-RW, però protegit per altres signatures comercial
Targeta gràfica

Targeta gràfica

Controla les funcions relacionades amb el monitor i amb la representació d’imatges en el mateix. Aquest tipus de targetes conta amb una memòria RAM pròpia, la VRAM, que emmagatzema la informació gràfica que es mostrarà en el monitor. Les targetes modernes integren microprocessadors acceleradors que ajuden al microprocessador principal del PC a gestionar la informació gràfica, el que millora el rendiment i fent que sigui més ràpida i de major qualitat. Aquestes targetes es connecten a un tipus de port d’alta velocitat i amb molt ample de banda com él l’AGP que avui dia suporta l’especificació 8x. Darrerament ha aparegunt un altre tipus de port que encara dóna més potència a les modernes targetes, el PCI-EXPRESS.

Els estàndards depenent la seva resolució són:

    • VGA de 640 X 480 píxels.
    • SVGA de 800 X 600 píxels
    • XGA de 1024 X 768 píxels
    • SXGA de 1280 X 1024 píxels

Igual que existeixen diverses resolucions possibles, també pot visualitzar-se un nombre distint de colors: 16 colors, 256 colors, color d’alta densitat (16 bits o 65.536 colors) i color real (24 bits o 32 bits més de 16 milions de colors).

En els últims anys han aparegut les targetes acceleradores de gràfics 3D, en aquestes targetes acceleradores és important que estiguin perfectament configurades i que disposin dels controladors o drivers més actualitzats perquè no sorgeixin problemes de reconeixement per part del sistema o que aquesta targeta funcioni per sota de les seves capacitats.


graficacablescable

Targeta de so

Targeta de so

Està dissenyada per permetre la reproducció de so, la gravació del mateix, el reconeixement de veu o la composició musicalal PC.

La qualitat a una targeta de so depèn de diferents factors, les característiques principals que s’han d’analitzar a la hora de triar son:

  • Freqüència de mostreig, quant major sigui, millor serà la qualitat del so. Com a mínim ha de ser de 44 KHz.
  • Resolució del so, es tracta del nombre de bits que es fan servir per representar cada mostreig de so. Lo ideal es que sigui de 16 bits i estèreo.
  • Memòria ROM, a les targetes wavetable els sons dels instruments es guarden a ella. Per tant, si té més memòria d’aquest tipus, més instruments que podrà reproduir.
  • Memòria RAM, la seva presència augmenta la qualitat de reproducció del sons.
  • Sintetitzador MIDI. L’estàndard MIDI no emmagatzema el so real dels instruments, sinó que elabora un esquema del mateix on s’indiquen el tipus d’instrument, les notes, els temps, etc, el que permet estalviar una gran quantitat d’espai.
    • Port de jocs i MIDI. Es interessant que conti amb aquest dispositiu on es poden connectar un joystick o instruments musicals. La difusió del USB ha reduït la seva utilitat.
    • Compatibilitat amb Sound Blaster. Si s’adquireix una targeta clònica, es convenient que sigui compatible amb l’estàndard impost pel fabricant Creative Labs, doncs moltes aplicacions ho requereixen.
    • Full-Duplex. permet gravar i reproduir alhora.

    Les targetes de so 3D surround actuals permeten la connexió de sistemes d’altaveus múltiples, amb subwoofer i satèl·lits.tarjeta sonido

Targeta de xarxa

Targeta de xarxa

És un dispositiu la funció del qual és connectar diversos ordinadors formant una xarxa, el que permet la transferència de dades entre ells i compartir programes o recursos. Habitualment es parla d’ells com adaptadors de xarxa o targetes Ethernet, i disposen de connectors tipus RJ45 (com els de telèfon, però majors i amb més fils).


tarjeta redinalambrica

Tipus de ports més habituals

Tipus de ports més habituals

Al quadre d’abaix hi son el més comuns, alguns en desús, hi apareixen les connexions i els connectors. Cada port té unes característiques diferents, en funció de la seva utilitat. Només es poden introduir d’una manera, i si es forcen o s’introdueixen malament es poden espatllar.

Els ports són connexions elèctriques que permeten el microprocessador comunicar-se amb els perifèrics.

Es situen  a la part posterior, alguns d’ús freqüent com USB, porta-targetes o ports d’àudio es posen davant per millorar l’accessibilitat.

%image_alt%