QUE ÉS UN ORDINADOR?

Un ordinador és una màquina capaç de realitzar operacions i càlculs. No és ni més ni menys que una calculadora. La sigla PC significa Personal Computer (ordinador personal) i satisfà les necessitats d’un usuari. Avui el dia, el PC (Apple o Microsoft) és el tipus d’ordinador més utilitzat.

Els Components Externs 
ordinador

Tant els PC d’escriptori com els ordinadors portàtils es componen del mateix:

Una pantalla, Un teclat, Un ratolí o touchpad per a ordinadors portàtils, i sobretot: una unitat central, el cor i cervell de l’ordinador.


La Pantalla

La pantalla és la part de l’ordinador que va a mostrar el contingut. Gràcies a ella, l’usuari pot interactuar amb l’ordinador. Quan escrivim amb el teclat i usem el ratolí, es reflecteix en la pantalla i es mostren les dades. La pantalla pot variar de grandària. Un ordinador portàtil pot tenir una pantalla molt compacta: d’unes 10 polzades. Els ordinadors fixos tenen com a mínim 15 polzades i poden aconseguir les 27 polzades o més. Les pantalles estan connectades amb VGA, DVI o HDMI.

Les resolucions i els preus també varien: per a una pantalla de 24 polzades, per exemple, la resolució és de 1920 píxels per 1080, o alta definició.


El Teclat

Es un dels components externs d’un ordinador. Serveix per escriure text i així comunicar-se amb l’ordinador. Els teclats generalment tenen al voltant de cent tecles: lletres de l’alfabet, nombres, accents i tecles especials. És el descendent de la màquina d’escriure. Hi ha diversos tipus de teclat: cablejat o sense fil, amb o sense teclat numèric, amb funcions addicionals…

Els teclats varien segons l’idioma: a Espanya, usem el teclat QWERTY (primeres lletres presents en el teclat), igual que a Estats Units i en la majoria dels altres països del món, però, per exemple, a França utilitzen el teclat AZERTY.


El Ratolí

Amb ell pots moure el cursor (la fletxa) en la pantalla, apuntar cap a elements i seleccionar-los fent clic.
En l’actualitat, els ratolins estan equipats amb un sensor de desplaçament, normalment òptic o làser. Els ratolins poden ser amb cable o sense fils (en aquest cas, cal connectar un receptor sense fil a un port USB en l’ordinador).

El ratolí té dos botons per fer clic, doble clic o clic dret i una roda de desplaçament per descendir per la pàgina web o el processador de text. En els ordinadors portàtils, el ratolí no és obligatori, ja que compten amb un touchpad situat al costat del teclat que compleix aquesta funció.


La Unitat Central

És la caixa que conté tot el material electrònic essencial per al funcionament de l’ordinador. El teclat, el ratolí i la pantalla estan connectats a ella. És per exemple en la unitat central on s’insereix un disc, Cd-rom.
Avui dia, alguns ordinadors ja no tenen una unitat central pròpiament aquesta, sinó que tot està situat darrere de la pantalla, com és el cas del iMac, o sota el teclat com en tots els ordinadors portàtils.
La unitat central conté el processador (el cervell), el disc dur (la memòria), la placa base (la columna vertebral) i la font d’alimentació (el cor i els pulmons).


Els Components Interns

Els components interns d’un PC no són visibles des de l’exterior, sinó que cal obrir la carcassa de l’ordinador per descobrir tots els components electrònics necessaris per al seu funcionament.

Per tant, els components d’un ordinador no estan limitats al que veiem, sinó que també es componen de:

  • El processador (processador Intel, processador AMD, processador Intel Core, microprocessador…),
  • El disc dur intern (disc dur SSD),
  • La placa base ( fabricantes Asus, Intel, MSI, etc)
  • La font d’alimentació
  • La memòria RAM
  • La targeta gràfica, la targeta de so i la targeta de xarxa.

El Processador

El processador o CPU (Central Processing Unit) és el cervell de l’ordinador. S’encarrega de l’intercanvi de dades entre els components (RAM, disc dur, targeta gràfica).

Les seves tasques principals són: Llegir i processar les dades, escriure-las en la memòria. El processador fa els càlculs permetent a l’usuari interactuar amb l’ordinador i mostrar el sistema en la pantalla. Alguns ordinadors estan equipats amb diversos processadors. Poden processar milers de milions de dades per segon i realitzar grans càlculs. La potència informàtica es basa en el processador. El processador està connectat a la placa base.


El Disc Dur

Si bé és important triar el tipus de processador, no descuris tampoc la memòria. El seu paper és emmagatzemar les dades de l’ordinador. El disc dur conté el sistema operatiu com Windows, macOS o Linux (entre uns altres), els programes instal·lats i les dades personals de l’usuari.
Emmagatzema informació en forma binària. Actualment, són capaços d’emmagatzemar diversos Tera bytes de dades (és a dir, 1024 gigaoctets), que correspon a centenars de milers de fotografies, milers de pel·lícules, milions de documents de text…

Tipus de discos durs:

  • Els discos durs clàssics: contenen peces mecàniques que inclouen un cap de lectura que apunta als discos magnètics i llegeix i escriu les dades.
  • Els discos durs SSD: sense una part mecànica, llegeixen les dades més ràpidament.

La Placa Base

És el component principal de la unitat central. Centralitza i processa les dades intercanviades dins de l’ordinador usant el processador. Maneja el disc dur, el teclat, el ratolí, la xarxa, els ports USB.

És el suport en el qual tots els components d’un ordinador estan connectats. La placa base és un circuit en el qual es connecta el conjunt de xips (conjunt de components que proporcionen el control de gairebé tota la placa base). Els components del conjunt de xips estan directament soldats a la placa base i dicten les particularitats dels processadors i les memòries que es poden instal·lar. Des de 1995, gairebé totes les plaques base tenen format ATX. Així és la columna vertebral del teu ordinador.


La Font d’Alimentació

Sense el corrent elèctric, l’ordinador no funcionaria. Aquest bloc transforma i subministra l’energia necessària a la placa base, però també està connectat a alguns components, com el reproductor/gravadora de DVD, per exemple.


La Memòria RAM

La memòria RAM (Random Access Memory) la utilitza el processador, que col·loca les dades aquí per processar-los. El seu caràcter és temporal: les dades es perden una vegada que l’ordinador s’apaga.Ss’ha de triar segons la capacitat de la placa base.


La Tarjeta Gràfica

S’encarrega del tractament de la visualització de les dades per la pantalla, alliberant el processador d’aquesta funció. És comú que este integrada dins de la placa base.


Els Perifèrics

Una impressora, un escàner, una càmera web (sovint integrada en l’ordinador) i l’USB (Universal Serial Bus), o una targeta de memòria.

Els perifèrics es classifiquen en tres grups, d’acord amb el sentit del flux de les dades que gestionem:

Perifèrics d’entrada d’informació.
Perifèrics de sortida d’informació.
Perifèrics d’entrada/sortida d’informació.

Perifèrics d’entrada: són aquells que utilitzem per introduir la informació (so, text, imatges…) a l’ordinador. Els més usuals són:

teclat

ratolí

micròfon

el teclat el ratolí el micròfon

escànner

webcam

càmera

l’escànner la webcam la càmera digital


Perifèrics de sortida: són els aparells que ens permeten extreure informació des de l’ordinador fins a l’exterior. Els més usuals són:


impressora

monitor

altaveus

la impressora
el monitor
els altaveus


Perifèrics d’entrada/sortida: són els dispositius que ens permeten efectuar tant la introducció d’informació a l’ordinador com la recollida d’aquesta des de la màquina. Els més coneguts són aquests:


CDRom

mòdem

memòria USB

el CD Rom o DVD
el mòdem o router
la memòria USB


La memòria USB, clau USB o llapis USB (també dita pendrive)

usbÉs un petit dispositiu de memòria flaix que es pot connectar directament a un port USB. Permet de desar-hi de tota mena de fitxers (imatges, fotos, música, pel·lícules, programari, etc.) i fer-los servir en un ordinador, reproductor de música, de vídeo, etc.

La capacitat de magatzematge dels pendrive ha anat augmentant amb el temps, des de 32 MegaBytes  fins a molts GigaBytes com tenen els d’avui dia, que poden contenir centenars de dates, o desenes de “DVD”. Són dispositius molt corrents perquè no els cal cap instal·lació prèvia i són compatibles amb tots els sistemes operatius (Linux, Macintosh, Windows, etc.). Podem dir que els pendrive són com ara discs durs externs amb una capacitat ja comparable amb els de gamma baixa i s’utilitzen normalment per a guardar-hi arxius personals, programari i fins i tot sistemes operatius.

Alguns reproductors portàtils de MP3 són també del format d’un pendrive, però amb la capacitat de reproduir els arxius de so.

És necessari treure els USB de forma segura?

Molts usuaris han tingut problemes de pèrdua de dades amb dispositius d’emmagatzematge USB en retirar-los sense prèviament haver-ho indicat en el sistema operatiu, això és una cosa real i no és un mite.

Quins problemes pot ocasionar el no expulsar adequadament una unitat USB?

  • Problema de pèrdua d’arxius
  •  Dany físic de la unitat USB
  • Esborrat de la partició de la unitat USB
  • Corrupció del sistema d’arxius

És molt important desconnectar adequadament les unitats USB (sobretot les que emmagatzemen dades); també amb els telèfons mòbils cal tenir molta cura al moment de retirar-los del port USB. Només en el cas d’un ratolí, teclat o impressora es podria retirar de forma directa sense necessitat d’utilitzar una opció del sistema operatiu.

El problema principal es presenta quan tenim connectada un enmagazen USB a la qual hem copiat o modificat certs arxius; en alguns casos el retirar de forma directa l’USB pot ocasionar que la informació que volíem afegir finalment no arribi a copiar-se. En alguns casos una mica més complexos, podem observar que quan col·loquem novament la unitat USB en un ordinador ens apareixerà un missatge que ens indica que la unitat USB presenta errors i és recomanable arreglar-la; també és comú trobar “cadenes perdudes” que són originades per retirar inadequadament una unitat d’emmagatzematge USB.